EXTINCIÓ DE L'ARGENTAVIS MAGNIFICENS

Suposant que el Argentavis magnificens era un carronyer, es pot inferir que qualsevol canvi climàtic va haver de ser perjudicial. De fet, un canvi en el biòtop sempre té un impacte sobre la vida silvestre. Els herbívors i carnívors migren o desapareixen quan els recursos alimentaris ja no són suficients.
Al Miocè va haver-hi molts canvis climàtics causats per la deriva continental.
Fa uns 23 milions d'anys, el clima va començar a ser més càlid i sec. Els canvis importants en les plaques tectòniques van tenir un impacte en el clima a escala global, en la distribució de les pluges i per tant en la vegetació.
A principis del Miocè , a Amèrica del Sud, els ungulats es van diversificar i es van adaptar a l'aparició de grans sabanes.

Al final del Miocè es va produir una disminució constant de la temperatura global i va augmentar la sequia. El món està a punt de entrar a un període més fred de alternancia de fases glacials i interglacials.
Com a conseqüència, va començar una reducció considerable en el nombre d'espècies. Els herbívors no van poder adaptar-sea aquest nou entorn i a la nova vegetació, això va produir la extinció dels depredadors dels herbívors.