EXTINCIÓ DELS DINOSAURES

Fa seixanta-cinc milions d'anys es va extingir l'últim dinosaure no aviari. Igual que els gegantins mosasaures i plesiosaures en els mars i els pterosaures en el cel. El plàncton, la base de la cadena alimentària de l'oceà, es va veure molt afectat. Moltes famílies de braquiòpodes i esponges de mar van desaparèixer. Els restants ammonites de petxina dura es van esfumar. Es va reduir la gran diversitat de taurons. Es va marcir la major part de la vegetació. En resum, es va eliminar més de la meitat de les espècies mundials.

Però, que va causar l'extinció dels  dinosaures?

IMPACTE D'UN METEORIT GEGANT?

La primera de les hipòtesis planteja que un gran meteorit provinent d'un asteroide o un cometa va impactar la Terra fa 65 milions d'anys, desencadenant violents canvis climàtics que van derivar en la fi del regnat dels dinosaures. Descobriments recents apunten que l'impacte va ocórrer en el que avui es coneix com la Península de Yucatán, a Mèxic, creant el cràter submarí de Chicxulub que posseeix uns 200 km de diàmetre.

Se suposa que durant les primeres hores després de la caiguda del meteorit, gran part del territori que comprèn Amèrica del Nord i del Sud va quedar completament devastat pel foc. Les temperatures van augmentar de manera dràstica en un període molt breu de temps, el que va portar com a conseqüència que gran part dels dinosaures morissin cremats.

Els efectes mediambientals que van seguir a l'impacte es consideren que van ser fins i tot més letals que el propi foc inicial. Una gegantina núvol de pols i residus va ser llançada a l'atmosfera i va cobrir per complet la Terra durant diversos mesos, sense deixar passar la llum del sol. La major conseqüència va ser un hivern devastador, on la temperatura superficial de la Terra va baixar fins a nivells incompatibles amb la vida. Només van ser capaços de sobreviure els petits mamífers i les aus, que van poder amagar-se i alimentar-se dels insectes i les plantes en descomposició.

PERIODE DE GRAN ACTIVITAT VOLCANICA?

S'ha aconseguit descobrir que també fa aproximadament 65 milions d'anys, hi va haver un període de gran activitat volcànica. Això ha donat lloc a la segona hipòtesi, que anuncia que la causa de l'extinció dels dinosaures van ser les massives cadenes d'erupcions volcàniques ocorregudes en l'altiplà índia del Decan. Un escenari com aquest també va poder haver derivat en un gran núvol cobrint el cel i privant a la Terra de l'energia de sol, provocant finalment un refredament global i pluja àcida.

La major evidència que suporta aquesta teoria és la presència de lava voltant de 1.300 km² de l'altiplà, dipositades en finalitzar el Cretaci. Com en el nucli de la Tera també es troben grans concentracions de Iridi, aquest pot ser es va estendre  a través del magma que va brollar en enormes torrents sobre una gran part de la superfície de l'Índia.

Com es veu les dues hipòtesis són meritòries i han aportat proves que les recolzen. Alguns científics han optat per unificar-les, plantejant que ambdues poden haver contribuït a l'extinció dels dinosaures. Segons aquesta fusió de teories va poder ocórrer que un dels asteroides desencadenés les múltiples erupcions del Deccan. Aquestes erupcions volcàniques, unides al estrall dels múltiples impactes d'asteroides al planeta, van ser les causants d'un dany irreversible per a la vida terrestre.

CAMBIS CLIMÀTICS GRADUALS?

Altres de les preguntes que s'han plantejat els paleontòlegs i que encara es troba en el tinter, és quant de temps van trigar a extingir aquests enormes rèptils. Les lectures dels registres fòssils que s'han recuperat durant dècades, apunten que l'extensió va haver de durar prop de deu milions d'anys. Però aquestes conclusions no s'ajusten a la teoria de l'impacte, que en canvi suggereix que la gran majoria dels dinosaures van morir de manera immediata o en un breu període de temps.

Això ha donat lloc a una altra de les teories acceptades, encara que no tan defensades com les anteriors. La teoria dels canvis climàtics planteja que l'extinció va poder haver estat provocat per un canvi gradual del clima i del nivell de la mar, durant milers d'anys. Aquesta teoria es recolza en algunes dades que apunten que en el Cretaci van poder existir una gran quantitat de terratrèmols, sismes submarins, cataclismes i descens en les temperatures. Però tot i que la terra ha tingut diversos canvis climàtics d'aquest tipus des de la seva creació fins als nostres dies, no hi ha evidència de cap tan letal com per acabar amb tots els grans dinosaures.

La veritat és que encara es segueixen estudiant les restes fòssils  que donin suport qualsevol d'aquestes teories i aclareixin tots interrogants que encara existeixen sobre la gran extinció.