EXTINCIÓ DEL LLOP MARSUPIAL

EXTINCIÓ A AUSRALIA

És probable que el llop marsupial s'extingís d'Australia fa aproximadament dos mil anys. Es culpa de l'extinció a la competència amb els humans i el llop dingos. Així i tot, hi ha dubtes sobre l'impacte dels dingos, ja que les dues espècies podrien no haver competit directament atès que el dingo és principalment un predador diürn, mentre que es creu que el llop marsupial caçava majoritàriament a la nit, tot i que, atès que compartien preses, sí que van poder competir per l'aliment. Davant d'una hipotètica confrontació directa cal destacar que el llop marsupial era més robust, cosa que li hauria donat un avantatge en combats entre exemplars de les dues espècies.Les pintures rupestres del Parc nacional Kakadu mostren clarament que els llops marsupials eren caçats pels humans primitius, i es creu que els dingos i llops marsupials podrien haver competit per les mateixes preses, malgrat el diferent caràcter cronobiológico d'activitat de tots dos. Els seus hàbitats es solapaven clarament: s'han trobat restes de llops marsupials en proximitat a restes de dingos. L'adopció del dingo com a company de cacera pels aborígens hauria incrementat la pressió sobre el llop marsupial

EXTINCIÓ A TASMANIA

Tot i que ja portaven molt de temps extints al continent australià quan van arribar els colons europeus, els llops marsupials van sobreviure fins a la dècada de 1930 a Tasmània. En temps de la primera colònia europea, la zona de població més densa dels llops marsupials era el nord de l'illa. Des dels primers dies de colonització europea, els llops marsupials eren poc comuns, però a poc a poc els hi va començar a culpar de nombrosos atacs a ovelles; això va portar a oferir recompenses en un intent de controlar el seu nombre. Una companyia, la Van Diemen 's Land Company, va oferir recompenses per matar llops marsupials des de 1830, i entre 1888 i 1909 el govern de Tasmània va pagar una lliura esterlina per cap (10 xílings pels cadells). En total es van pagar 2184 recompenses, però es creu que es van matar molts més llops marsupials dels que es van reclamar. La seva extinció sol atribuir a aquests esforços constants dels grangers i caçadors de recompenses. Així i tot, és probable que múltiples factors contribuïssin al seu declivi i la seva extinció definitiva, incloent la competència amb gossos salvatges (introduïts pels colons), l'erosió del seu hàbitat, l'extinció d'espècies que eren les seves preses, i una malaltia semblant al borm que afectava molts exemplars en captivitat en aquells temps.Pel que fa a la competència amb les guineus com un dels factors implicats en l'extinció, cal destacar que aquests animals van ser introduïts per vegada primera en 1864 i de nou en 2000; seva possible presència en estat silvestre a Tasmània és molt seriosament tinguda en compte, fins i tot amb els mínims indicis de la mateixa. És clar que la Fox Free Tasmanian Taskforce, associació implicada en la recerca de tilacinos i en l'eradicació de les guineus, rep finançament del govern i no realitza ja esforços en la recerca del llop marsupial. D'aquesta manera, es suggereix que la dificultat de trobar guineus a les regions salvatges de Tasmània sembla indicar que hi ha alguna possibilitat que el llop marsupial hagi sobreviscut lluny del contacte amb els humans.Fora pel motiu que fos, l'animal ja era extremament rar en estat salvatge a la fi dels anys vint. Hi va haver diversos intents de salvar l'espècie de l'extinció. Els registres del comitè de gestió de Wilsons Promontory de 1908 recomanaven la reintroducció de llops marsupials en diferents llocs adequats de Victoria. El 1928, el comitè de consell de la fauna nativa de Tasmània va recomanar protegir tots els llops marsupials que quedaven, en zones com ara Arthur River i Pieman River, a l'oest de Tasmània.